Biografia | |
---|---|
Naixement | (sv) Harry Gustaf Nikolai Lindberg 11 juliol 1925 Estocolm (Suècia) |
Mort | 8 gener 2017 (91 anys) Tolochenaz (Suïssa) |
Sepultura | Cementiri de Galärvarvs |
Religió | Església Ortodoxa Russa |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera, pedagog musical |
Activitat | 1952 - |
Ocupador | Royal Academy of Music |
Gènere | Òpera |
Professors | Martin Öhman |
Veu | Tenor |
Instrument | Veu |
Premis | |
| |
Lloc web | nicolai-gedda.de |
|
Nicolai Gedda (Estocolm, 11 de juliol de 1925 - 8 de gener de 2017 [2]) fou un tenor suec d'origen rus (el seu cognom real és Ustinov).
Va ser un famós cantant d'òpera i concertista. Havent realitzat aproximadament dos-cents enregistraments, el tenor més registrat en la història. El cant i sorprenent versatilitat estilística de Gedda és conegut per la bellesa del seu to, el control vocal, i la percepció musical.[3]
L'abril de 1952, amb 26 anys, Gedda va debutar en el Kungliga Teatern, interpretant el paper de Chapelou de l'obra Le Postillon de Lonjumeau, d'Adolphe Adam. El 1953 va debutar a La Scala com a Don Ottavio a Don Giovanni. El 1954, promogut per Herbert von Karajan, va actuar per primera vegada a l'Òpera Garnier de París com a tenor de l'òpera Oberon de Carl Maria von Weber. També el 1954 va debutar a la Royal Opera House com a Duc de Mantua a l'òpera Rigoletto de Verdi. El 1957, Gedda va debutar en l'Òpera del Metropolitan amb l'òpera de Charles Gounod Faust i el 1970 el seu demorat debut al Teatro Colón (Buenos Aires) al costat de Beverly Sills a Manon.
Va ser un cantant amb una llarguíssima carrera professional, el maig de 2001 encara va interpretar l'emperador Altoum a l'òpera de Puccini Turandot, i el de presbiter a l'obra de Mozart Idomeneo, el juny de 2003.
És autor de la biografia Gåvan är inte gratis (El do no és de franc, 1978).